Con la colaboración de entidades y simpatizantes de La Petjada hemos iniciado un ciclo de conversatorios sobre presencia catalana en Cuba.

¿A partir de qué momento se intensifica el asentamiento de catalanes en la mayor de las Antillas? 
Inmigración catalana, su modus operandi. 
Negreros, voluntarios y mambises. 
Cuba y Cataluña, aportaciones mutuas.

Estas y otras cuestiones en  

Convidem a tots els nostres seguidors a la presentació del llibre de Lluis Costa ‘Les construccions nacionals: entre l’imaginari i la realitat’ 

L’autor explica com al llarg del segle XIX es va anar generalitzant, en els cercles intel·lectuals minoritaris, la idea que només un poble culte i ben instruït podia anar consolidant una consciència cubana, base de la identitat nacional i, per tant, també d’un independentisme que tingués bases sòlides i que no es limités a ser un sentiment només antiespanyol.

Per a mes informació fes clic sobre el text

Aniversari de La Constitució Catalana de L’Havana

Per Joan M. Ferran Oliva.

L’assemblea Constituent del Separatisme Català tingué lloc entre el diumenge 30 de setembre i el dimarts 2 d’octubre del 1928 a L’Havana. En les sessions, entre altres qüestions, es va aprovar LaConstitució Provisional de la República Catalana. En aquells anys els catalans radicats a Cuba eren al voltant de 17.000. Estaven organitzats en nombroses societats benèfiques, lúdiques i polítiques. Entre aquestes darreres destacaven el Centre Català de L’Havana,  el Catalunya Grup Nacionalista Radical de Santiago de Cuba, el Bloc Nacionalista Cathalonia de Guantánamo i la Germanor Catalana de Camaguey. Algunes tenien les seves pròpies publicacions i la més notòria fou l’antològica La Nova Catalunya, del Centre Català de L’Havana, .

Al novembre del 1927 Macià inicià una visita a Amèrica on vivien nombrosos catalans. El viatge  esdevingué una veritable peripècia degut a que  els governs de Uruguai, Argentina i Xile, pressionats per Madrid, van interposar tot tipus de dificultats. Finalment va arribar a Cuba el 15 d’agost de 1928 però en  aquest cas no va haver-hi obstacles a pesar que el govern de torn aleshores no era precisament democràtic. Macià i Ventura Gassol, que l’acompanyava, foren recolzats decididament per les organitzacions cíviques del país, associacions patriòtiques cubanes i personalitats que veien amb simpatia la causa catalana que els resultava propera tenint en compte l’encara recent lluita independentista de Cuba. L’entusiasme major, per descomptat, va ser el de les societats catalanes separatistes. Cal destacar que el 47% dels recursos econòmics rebuts des de l’exterior per Estat Català durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera van provenir dels catalans de Cuba.

L’estada del dos líders a l’Illa es va estendre fins al 13 d’octubre. Macià havia encarregat a Josep Conangla Fontanilles, patriota i intel·lectual català radicat a L’Havana, la preparació d’una ponència de Constitució que serviria de carta magna provisional en el moment en què s’assolís la independència de Catalunya i fins que no s’aprovés una definitiva per mitjà d’un plebiscit.

La Constitució en qüestió consta de 302 articles i destaca pel seu contingut progressista d’acord amb l’època. Es tracta de l’any 1928. No és un instrument jurídic perfecte però expressa l’ànsia independentista dels catalans. Estableix per a Catalunya la forma d’una “República tècnica, democràtica i representativa”. Adopta com a única llengua oficial al català i com a bandera a la tradicional de les quatre barres però amb un triangle i un estel, inspirada en la cubana.  El vot és directe, la Cambra legislativa és única i el Poder Executiu és designat per una Assemblea de Compromissaris. Els càrrecs són revocables. Dóna intervenció al poble en els consells administratius de les empreses oficials i privades i s’estableixen contribucions per al segur social de vellesa i invalidesa. Autoritza als consells comarcals i a l'Estat per a finançar o comanditar societats o empreses de serveis públics. Declara la llibertat de culte, d’expressió i d’associació. Estableix la igualtat de drets per a homes i dones, incloent el vot femení. Prohibeix la vagància i la mendicitat. L’Exèrcit és professional amb soldats voluntaris, però mantenint el sometent (milícia) per a casos d’emergència. L’ensenyança primària és obligatòria i gratuïta. Les ensenyances superiors queden davall la supervisió de l'Estat. Estableix les normes per a un “socialisme humanista”. Rebutja les fórmules autonòmiques i accepta la federació lliure i voluntària amb altres nacions ibèriques que ho desitgen. Com a norma curiosa  prohibeix les corregudes de bous i la boxa.

Macià va tornar a Catalunya el 22 de febrer de 1931 després de 8 anys d’exili. Les eleccions municipals del 12  abril d’aquell any van donar un triomf tan absolut a les forces antimonàrquiques espanyoles que el govern en ple es va sentir obligat a abdicar. De fet va ser un plebiscit. El dia 14, anticipant-se en 8 hores a Madrid, Macià va proclamar  la República catalana a Barcelona. En aquest moment, de forma tàcita i inclús no percebuda, va començar a regir la Constitució provisional aprovada en L’Havana el 1928: per a una ocasió com aquesta va ser concebuda.

La reacció de la recent encetada República espanyola no va trigar. El nou govern no diferia dels seus antecessors en matèria de centralització i Macià es va veure obligat a acceptar l’autonomia imposada per Madrid. Aquella ocasió va ser, segons les seves pròpies paraules, “el dia més trist de la meva vida”.

La reacció dels catalans de Cuba i en general d'Amèrica, va ser adversa a Macià. No van entendre que hagués acceptat una autonomia en lloc de la independència i va ser objecte de les més severes crítiques. A poc a poc l’enuig va cedir pas a la raó. A l’octubre de 1932, sorprenentment, la revista La Nova Catalunya, portaveu dels separatistes i grups afins, va publicar un extens editorial  titulat “El despertar d’un somni:  dels núvols de la il·lusió a la petja de la realitat”. Expressava, entre altres raons, el desconeixement de la conjuntura amb les pressions de sindicalistes, anarquistes i altres moviments d’esquerra. Impulsada per la consternació, la direcció de la revista va prendre la insòlita decisió d’interrompre la seva publicació fins data indefinida.  Va trigar 10 anys en sortir de nou.

Ara, al 2014, Catalunya es prepara per una consulta que permetrà al poble expressar-se sobre la sobirania del país. Cal recordar que fa 86 anys es va aprovar aquella Constitució Provisional que mostrava el mateix deler que motiva, hores d’ara, als patriotes catalans. 

Interessant, sobre indians

Cliqui aquí

Ja tenim placa!!!... Gràcies.

        Aquesta és la placa que planegem col·locar a l'edifici de Prado 210, a l'Havana (Per més informació cliqueu aquí). Com recordaran els seguidors d'aquest blog, va ser finançada mitjançant micromecenage a través de la web Tot Suma. La seva confecció va ser a càrrec d'Carmaniu, una empresa de trofeus col·laboradora de Girona.

        A tots els que ens han possibilitat arribar fins aquí, aportadors i persones, twitterus, facebookerus, amics y simpatizants que ens van ajudar amb el seu ànim i suport, moltes gràcies.

Antic Centre Catalá de l'Havana

Des de La Petjada ens demanen ajuda per divulgar una peça poc coneguda de la nostra història

Foto de manuscrit, a dalt. Sota foto de la primera edició de la Constitució provisional de la República Catalana

A La Petjada ens hem proposat impulsar l'edició facsímil del manuscrit de la Constitució provisional de la República Catalana. 

Ens vols ajudar?

  Menys reconeguda que la suspesa fa tres-cents anys, però més reivindicativa per la seva modernitat i les circumstàncies en què va ser aprovada, la Constitució provisional de la República Catalana, aprovada a l'Havana el 1928, és un document de capital importància en la comprensió de l'ideari independentista catalá.

Que ningú es confongui, l'anomenada Constitució de l'Havana no és per res un document exòtic aprovat en terres del Carib; abans més aviat és un seriós intent per posar ordre en el que des de principis del segle XX es venia gestant com a sentiment independentista entre els catalanes-cubanos a l'illa i que tan significatius aportacions va fer a l'independentisme catalá a aquest costat de l'oceà.

Una mica d’història

L'assumpte de l'independentisme català ve de lluny, en el temps i també en la geografia. N'hi ha que situen el seu bressol a la distant Cuba, mentre que altres parlen de "connexió cubana". En qualsevol cas, el que sí que ningú posa en dubte és que la llavors recent guanyada independència de Cuba a finals del segle XIX (quan l'illa va saltar de les flames espanyoles per caure a les brases del control nord-americà) va servir d'esperó a l'evolució de l'ideari independentista català a principis del segle XX.
Prova d'això és el que va passar al Centre Català de l'Havana entre els dies 30 de setembre i 2 d'octubre de 1928, amb Francesc Macià presidint l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
D'aquesta Assemblea i de l'estada de Macià a l'illa s'ha escrit molt, gairebé tots coincidint que es va tractar d'un viatge iniciàtic cap a una nova forma de lluita pel catalanisme des d'una vessant política després del fracàs militar, dos anys abans, en els successos de Prats-de-Molló.

Aixi doncs, l'objecte de l'Assemblea era la reorganització de l'independentisme català, la fundació del Partit Separatista Revolucionari Català (PRSC), un partit inspirat en el Partit Revolucionari Cubà fundat per José Martí, i la redacció d'una constitució pròpia per a la futura República de Catalunya; valgui a dir, l'única pròpia amb que ara mateix compta el projecte independentista català.

Va ser de les més avançades del seu temps

La Constitució de l'Havana definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada a els Principis de la democràcia liberal. Establia el vot universal i secret, l'elecció indirecta del cap d'estat, un parlament unicambral, abolia els províncies i instaurava a els consells comarcals com a divisió administrativa. Separava església i Estat i establia que tant per ser elector com elegible, era imprescindible parlar i escriure el català. Declarava el català única llengua oficial i establia la igualtat de sexes davant la llei, no reconeixia a els títols nobiliaris i comprenia un programa a favor de les classes treballadores. Introduïa la possibilitat de formar una confederació con Espanya o Portugal, renovable cada sis anys, però reservant a Catalunya la representació diplomàtica pròpia.

Rescatar un important antecedent

Per descomptat que amb tot i haver estat de les més avançades del seu temps, a dia d'avui estaria lluny de respondre a les nostres necessitats d'ordenament legal, Però no deixarà de ser un antecedent i una referència obligada a qualsevol futur plec constitucional català, raó per la qual l'Associació Petjada Catalana a Cuba, una entitat sense ànim de lucre dedicada a divulgar i estudiar la presencia catalana a Cuba, s'ha proposat, a través de la plataforma de finançament col•lectiu TotSuma, realitzar una edició facsímil limitada que és remetrà gratuïtament als fons documentals d'importants entitats i associacions de la societat civil catalana, centres d'estudis i biblioteques del país i l'estranger.

Ens ajuda?

QUINTA DEL REY, EL HOSPITAL DE LOS CATALANES EN LA HABANA

Por Ernesto Chávez Álvarez 
Periodista e investigador. Colaborador de La Petjada

  En el triangulo comprendido entre las actuales calles de San Francisco, San Felipe y la calzada de Cristina, quedó establecida en 1857 una institución sanitaria bajo el nombre de Sociedad en Comandita Ramón  Vila y Compañía. Ningún sitio más propicio de La Habana extramural que éste, en medio de un saludable paisaje campestre de fácil acceso desde el camino a Jesús del Monte, para erigir un establecimiento de este tipo. El mismo tenía como administrador a Fermín Pardiñas, mientras el director médico sería el catalán Ramón Vila  Ferrer. Cuatro años más tarde, Pardiñas vendió sus acciones al segundo; para, a partir de 1862, dicha institución quedar registrada como Casa de Salud Quinta del Rey, Ramón Vila y Ca.

Presentació avui de "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomía y l'independència"

Seqüència d'imatges del Dr Lluís Costa durant la presentació avui al Centre Fraternal de Palafrugell del seu llibre "Cuba i el catalanisme: entre l'autonomía y la independència". Al seu costat, el president del Fraternal Marià Júdez qui va fer la presentació.

Presentació a Palafrugell del llibre "CUBA I EL CATALANISME: entre l'autonomia i la independència"

Després de la presentació a Girona i Barcelona del seu llibre "CUBA I EL CATALANISME: entre l'autonomia i la independència", el seu autor, Dr. Lluís Costa ho farà aquest dissabte (avui) 22 de març a les 8 del vespre a la biblioteca (a dalt) del Centre Fraternal de Palafrugell (Plaça Nova, 7).

"CUBA I EL CATALANISME ..." és un llibre revelador del que alguns ni tan sols sospiten, com és la connexió entre Cuba i Catalunya, els seus regs i influències en la maduració, que és dir l'estructuració política de l'ideari independentista català gairebé tal com avui ho vivenciem.

Lluís Costa és professor titular de la Universitat de Girona i durant anys s'ha dedicat a la investigació dels lligams entre Cuba i Catalunya.

Entre d'altres llibres ha publicat "L'illa dels somnis», un acucioso recompte i análsis de l'emigració begurenca a Cuba al segle XIX.

Article relacionat

UN TROS DE HAVANA A LA BELLA LOLA

Moment en què Raúl, de la Associació Petjada Catalana a Cuba fa entraga a Pepi i Paco, de la taverna La bella Lola, d'un tros de mur del “Malecón” de l'Havana. La bella Lola està considerat el Racó de l'Havanera i un santuari viu d'aquest gènere musical per excel·lència de la Costa Brava.

Pepi amb el tros de moll (és un fragment del mur que pel seu mal estat anava aser demolit pròximament per a la seva restauració), i Paco amb la foto que acredita la seva autenticitat i ubicació original.

LA BELLA LOLA

Urb.Torre Simona, Cami Ral, 5, 17253 Mont-Ras, Girona.
972 61 52 79